El poema “Tota la vora de mar fins a la ratlla de França” conegut també com a la “Cançó del pilot” és una cançó marinera popular creada pel patró d’una nau de cabotatge que feia el trajecte de Vilanova fins a la ratlla de França, que repassa les poblacions costaneres i fa esment del renom, o malnom, amb què es coneixia la gent de cada vila.
“…a Montgat són calciners,
venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers,
que els cargols en treuen banya;
al Masnou són palangrers,
que al ponent van a palangre.
A Premià són gafarrons,
a Vilassar pengen ases,
i a Mataró caps de bou
de les senyores bissarres.
A Caldes en són nansers,
i a Arenys se’n porten la palma.
A Canet són figueters,
a Sant Pol són gent de manta,
a Calella són cadells,
i a Pineda males cares.
A Malgrat són carboners,
venen carbó a la platja.”
Jo faria algunes consideracions respecte al tema dels renoms reflectits al poema, perquè des del s.XVIII en què es va escriure, els renoms van anar variant o s’en van introduir d’altres de més populars. També cal assenyalar que en l’acualitat els renoms han perdut el regust pejoratiu o vexatiu, i s’han convertit fins i tot en signe d’identitat en molts casos.
Els masnovins s’en fotien dels d’Alella dient “A Alella, pa amb olo”. Deien que els d’Alella no sabien parlar, fins al punt de dir “olo” enlloc de ”oli”. És clar que els alellencs els responien “I al Masnou se’l mengen solo”.
Pel que fa a la gent del Masnou, crec que eren més coneguts com a “geperuts” que com a palangrers.
La gent de Mataró al s.XVIII, certament es coneixia com a “caps de bou”, però amb el temps va ser substituït per la gent de la comarca, de manera pietosa, per “capgrossos”. Avui dia molt pocs saben el perquè del renom mataroní, relacionat amb uns frisos d’una de les portes de la muralla enderrocada al s.XIX. En canvi, és més freqüent sentir explicar la història de la construcció d’uns capgrossos dins de l’ajuntament.
De Caldetes la gent de la comarca s’en fotien dient: “Caldetes, perletes”, perquè les mosses del poble pretenien ser tant distingides i fines (pijes que en diríem ara) com les estiuejants vingudes de ciutat.
Els d’Arenys de Munt anomenaven els veïns mariners “Sardinetes”. I els de Mar responien: “Patacots” (que vol dir malgirbats, apedaçats).
“A Canet gitanos” els deien els veïns. I tenien raó, doncs des d’antic hi havia una significada colònia caló.
La manta de St. Pol fa referència a la història (sembla que certa) de tapar el rellotge del campanar amb una manta, durant un setge francès, per evitar que es malmetés. La frase dels maresmencs per fer-ne befa era: “Sant Pol, quina hora és?”
El malnom dels calellencs més popular té la mateixa explicació que l’aparegut al poema. Es deia: “Calella, la lloba!” per riure’s de l’episodi en què, tot esverats, van matar un pobre gos pensant-se que era un llop.
Una altra mostra de rivalitat entre pobles veïns era que es deia que “a Calella tots són nyerros, i a Pineda són cadells”. Com sabreu, nyerros i cadells eren dos bàndols irreconciliables entre la noblesa catalana de finals del s.XVI. Als de Pineda també s’els coneixia com a “Pinetells”
Deia, en un parágraf anterior, que els renoms de la gent de cada poble han perdut l’aspecte vexatori, i que en molts casos han esdevingut un signe d’identitat de la vila en qüestió. Això és justament el què ha passat a Vilassar: ja no ens molesta gens que ens coneguin com a “penja-ases”.
I aquí vé la polèmica: la gent de tots dos Vilassar reclama el renom de penja-ases, que es prefereix al fet de no tenir renom propi. Certament, trobem a la resta dels països catalans molts altres pobles amb qui compartim llegenda, com Andratx, Solsona, Tàrrega, Castelldans, Pià, etc. Però d’aquí a compartir-la amb els del poble veï…
En primer lloc cal veure que la Canço del pilot només esmenta poblacions costaneres i per tant, es refereix a Vilassar de Mar. Però a més, cal tenir en compte que al s.XVIII, en què s’origina el renom, el campanar de l’església de Vilassar de Dalt no tenia accés des de carrer!
Per tant, a partir d’ara tingueu clar que us podeu referir a la gent de Vilassar de Mar com a penja-ases, però als de Vilassar de Dalt cal que els anomeneu simplement “vilassarencs”.
I els pobles “de dalt”? Doncs, els de Tiana són “saltamarges”; “a Teià, el sac i el ganxo”; els de Cabrils són “peluts”; els de Premià de Dalt, “pinassa”; “Llavaneres, sac i arpelles”; i els de St. Vicenç de Montalt, “xurravins”.
