Al darrer post –d’avui mateix- compartia amb vosaltres el meu convenciment de que, amb la implicació del govern de la República, o sense, hi haurà un moviment de resistència del poble de Catalunya que ha vist violentada la seva voluntat democràtica per la força de l’estat.
En aquest escrit proposo quatre accions que, combinades i executades amb èxit, podrien apropar-nos a la reinstauració efectiva i definitiva de la nostra jove República.
Aturades de país: convocar una aturada de país, d’un dia laborable de durada, cada setmana fins al 21D. Un format alternatiu seria convocar una vaga general d’una setmana de durada, però crec que seria més difícil aguantar-la.
Agitació al carrer: campanya permanent de solidaritat amb els presos/ses i els encausats/des independentistes. Es tractaria de transformar els carrers en un clam: ni una paret sense grafiti, ni un vidre sense adhesiu, ni una cantonada sense pancarta, ni un balcó sense domàs…
Jornades de lluita: bloquejar les infraestructures de comunicació del país: marxes lentes a les autopistes, bloqueig dels accessos a port i aeroport, fer caure webs governamentals, aturar el trànsit ferroviari, etc. Es poden dur a terme en el transcurs de les aturades de país, i/o es poden fer en cap de setmana.
Iniciem el procés constituent: Seria la major desobediència al règim borbònic i la major mostra de suport efectiu a la República catalana. Es tractaria de treballar en la fase de democràcia participativa que segons l’informe num. 10 del CATN conforma l’inici del procés constituent: la ciutadania activa s’autoorganitza en debats temàtics i territorials per elaborar un llibre verd i un informe constitucional. Un procés obert, transparent, participatiu i inclusiu per definir entre tots les bases constituents d’un nou país és també una iniciativa que pot sumar a la causa un gran nombre d’indecisos.
