L’estat propi no és un objectiu polític en sí mateix, malgrat que l’envergadura de tal empresa i els molts anys que alguns portem treballant per a assolir-lo arribin, en determinats moments, a fer-ho pensar. Un estat propi és un objectiu en tant que ens ha de resultar útil per qüestions que considerem importants tant per a nosaltres mateixos com per al comú de la nació.
Com s’haurien de tractar les qüestions públiques en un futur estat català, si aquest respongués absolutament al meu iderai polític?
- IDIOMA: Un estat propi ha de permetre la supervivència i projecció del nostre idioma, amenaçat molt seriosament pels estats espanyol i francès. El català serà l’únic idioma oficial. A les escoles s’ensenyarà en català i també en anglès, i optativament s’estudiarà una tercera llengua, que podria ser l’espanyol o el francès. En les relacions amb l’administració l’únic idioma utilitzable serà el català; es concedirà un termini raonable per tal que tothom que treballa a l’administració aprengui correctament a parlar i escriure en català, i qui no en sigui capaç haurà de buscar ocupació al sector privat. Tothom que treballi de cara al públic haurà de poder fer-ho, i fer-ho per defecte en català. L’ús d’altres idiomes quedarà com un mèrit afegit, i seran de lliure ús en l’esfera privada. A nivell comercial (etiquetatge, oferta audiovisual, serveis…) serà exigible el català de la mateixa manera que ho són altres idiomes a altres països. Tots els cabals públics destinats a promoció cultural ho seran per a la cultura catalana, això és: la cultura feta en català.
- VALORS: Un estat propi ha de servir per poder recuperar i fomentar tots aquells valors que havien format part sempre del nostre tarannà personal i col·lectiu, com el treball, la discreció i l’estalvi, per exemple. Valors oposats a la hidalguía i la picaresca espanyols.
- SENTIT DEMOCRÀTIC: Els catalans sempre ens hem distingit per un alt sentit democràtic. Començarem per donar a tothom la possibilitat d’escollir nacionalitat (espanyola o catalana) en funció de les seves preferències, sense que no ser ciutadà català hagi de suposar cap diferència pel que fa a l’accés a les prestacions socials de l’estat, amb la sola limitació de l’exercici dels drets/deures que es deriven directament de la ciutadania (dret a vot, servei militar o social, accés a la funció pública…). L’exercici del vot serà un deure ciutadà; una obligació envers la comunitat.
- JUSTÍCIA: La nostra judicatura estrà formada exclusivament per juristes professionals, i la seva carrera es basarà en mèrits professionals.
- DEFENSA: Tindrem un exèrcit amb una estructura professional de comandaments i tropa de cossos especials, però tots els ciutadans/es hauran de prestar servei militar i fer pràctiques de manera periòdica (milícies). La defensa nacional implica tothom i és responsabilitat de tots els ciutadans. Aquesta situació caldria mantenir-la almenys durant 50 anys. per a refermar la situació militar de catalunya en l’àmbit internacional. La integració en estructures internacionals de defensa (OTAN…) es decidirà en referèndum.
- ENSENYAMENT: Un altre àmbit en què els catalans hem excel·lit tradicionalment quan hem pogut autogovernar-nos és en la renovació pedagògica. Aconseguirem un ensenyament públic de qualitat destinant-hi un percentatge de recursos no inferior a la mitjana dels països més avançats de l’OCDE. Les escoles que no siguin públiques hauran de ser totalment privades, sense cap exempció ni subvenció pública.
- LAÏCITAT: L’estat no serà únicament aconfessional: serà laïc. La religió formarà part de l’àmbit privat de les persones que així ho vulguin. No seran admesos símbols religiosos de cap mena en llocs públics o de pública concurrència. Cap cabal públic podrà anar destinat a cap organització religiosa, ni tant sols per a fins no religiosos. Es publicarà un catàleg d’actes, béns, espectacles i festes de caràcter o orígen religiós que caldrà protegir pel seu valor tradicional i/o cultural. Totes les comunitats religioses tindràn llibertat de culte, i podran edificar els seus llocs de culte només respectant les normes urbanístiques, llevat de les que siguin considerades com a sectes, que seran expressament prohibides. Les creences religioses no eximiran ningú del respecte als drets humans i civils. Ni podran ser esgrimides com a atenuants en cas d’incompliment de la llei. La religió no formarà part del currículum educatiu, i no podrà ensenyar-se a cap centre educatiu, ni públic ni privat. Si algú vol formació religiosa haurà de rebre-la a centres de culte o dependències annexes. Totes les confessions religioses hauran de satisfer els impostos que pertoqui, siguin d’activitat econòmica o de patrimoni.
- TERRITORI: Es preveuen 3 nivells d’administració: l’Estat, la vegueria i el municipi. Possibilitat d’un règim especial per a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
- ORGANITZACIÓ POLÍTICA: Una república parlamentària. Una llei electoral que preservi l’equilibri territorial, corregint el sufragi pur i dur. Uns partits polítics finançats amb diner públic en funció de la seva implantació i representativitat, i sense possibilitat de rebre més cabals, llevat dels ordinaris de la seva militància. Eleccions per sufragi directe (elecció d’un sol candidat per districte) amb llistes obertes. El codi penal contindrà un apartat específic per als possibles delictes exercits dins l’activitat política (corrupció, nepotisme, etc.) amb penes molt severes, de rescabalament total dels cabals públics sostrets si fós el cas, de pèrdua de drets civils i fins i tot pena de desterrament. Les cúpules dels partits tindran menor influència i poder. Es legislarà específicament per controlar intensivament les relacions entre les administracions i el món de l’empresa. La corrupció és un mal propi dels països subdesenvolupats, i cal combatre-la enèrgicament.
- MODEL ECONÒMIC: Economia de mercat, amb un paper molt rellevant del sector públic, que no podrà delegar la gestió de determinats serveis al privat: abastiment d’aigua, seguretat pública, etc. Tampoc podrà delegar-se al sector privat la gestió de serveis públics que no siguin rendibles i necessitin compensacions econòmiques. Tampoc podrà concedir-se la gestió de serveis públics a la iniciativa privada si la seva viabilitat comporta una barrera econòmica d’accés per part del ciutadà que no s’hauria esdevingut amb la gestió pública directa. La pertinença a la UE serà una qüestió a decidir via referèndum, després d’un periode en què caldrà assegurar l’existència d’espais per a un debat plural sobre la qüestió als mitjans de comunicació. Les empreses privades de capital 100% català gaudiran d’ajuts (crèdits tous) per a la seva implantació, i una exempció en el pagament d’impostos d’almenys 2 anys. Les empreses amb capital estranger gaudiran també de facilitats per implantar-se si creen llocs de treball: crèdits tous inicial i una moratòria en el pagament d’impostos. La prioritat absoluta de l’estat haurà de ser la competitivitat de les empreses catalanes i els ajuts a les exportacions; no pas amb ajudes directes ni subvencions, sino amb assessorament, la implantació d’oficines comercials, la construcció d’infrastructures de primer nivell, la negociació d’acords diplomàtics i econòmics amb altres països, i la creació d’escoles per a la formació en l’excel·lència de quadres directius, comercials, juristes, comptables… especialitzats en comerç internacional. L’estat haurà de mantenir aportacions continuades de com a mínim l’1% del PIB a un fons de reserva que només podrà utilitzar-se en cas d’emergència nacional o de conflicte bèlic.
- FISCALITAT: La progressivitat serà el concepte dominant i orientador de l’estructura fiscal. Es gravaran les operacions financeres especulatives. La hisenda s’alimentarà bàsicament de les rendes del treball, però també dels impostos sobre el patrimoni. Els tipus fiscals especials i les exempcions només podran aplicar-se a les rendes baixes, no a les més altes. El frau fiscal serà contemplat amb penes severíssimes de pèrdua de llibertat i hisenda.
- ENERGIA: És una qüestió estratègica per a la nació. L’objectiu serà reduïr al màxim la dependència exterior. No tenim grans recursos naturals, per tant, la implantació d’energies renovables que cobreixi la demanda en almenys un 85% hauria de completar-se en un període de 20 anys, eliminant la generació d’energia nuclear.
- RECURSOS NATURALS: Estem obligats a gestionar el medi amb responsabilitat, per deixar un llegat assumible a les futures generacions. Especialment important resulta la gestió hídrica del territori, tant des del punt de vista mediambiental com geopolític.
- BENESTAR: Línies d’ajut públiques als ciutadans catalans i als estrangers residents amb una antiguitat demostrable d’almenys 10 anys. No es podran acumular ajudes dins la mateixa unitat familiar.
- SANITAT: Sanitat gratuïta, universal i de qualitat. Obligació de l’estat de mantenir una inversió en sanitat pública equivalent a la mitjana dels països més avançats de l’OCDE. Espai per a la sanitat privada, amb possibilitat de mantenir-hi convenis de col·laboració, tenint present l’estipulat al punt 10.
- IMMIGRACIÓ: No hi haurà polítiques de reunificació familiar. Només es concedirà la residència definitiva previa demostració d’integració laboral i cultural. No hi haurà ajudes sense una residència de 10 anys d’antiguitat. En cas de delicte qualsevol persona no resident sera expulsada del pais.
- POLÍTIQUES DE GÈNERE: Tothom ha de poder gaudir de les mateixes oportunitats personals i ser valorat en funció de les seves capacitats. No hi haurà quotes de gènere en cap organització, ni tampoc ajuts públics exclusius per a dones, o per a homes. Serà severament perseguit i penat qualsevol comportament discriminatori per raó de sexe.
