Quan era jove havia sentit explicar una història que en aquell moment no vaig valorar i que, de més gran, no n’he pogut comprovar la certesa. Però com diuen els italians, si non é vero, é ben trobato!
Diuen que en temps antics, les cases de mar de Vilassar, ubicades arran de platja, tenien una morfologia característica. La primera zona de la casa era sempre un porxo obert, una mena de magatzem on el pescador hi guardava els ormeigs i les eines necessàries per a la seva activitat. Aquest porxo tenia una biga blava, amb un significat ben especial.
Tot el que es trobava de la biga blava cap enfora, el pescador ho posava a disposició de qualsevol company de la comunitat que en tingués necessitat. En canvi, el què es trobava de la biga blava cap endins es considerava d’ús particular.
Fixem-nos que el sistema es basa en la confiança envers els veïns, i en el compromís de respectar i de compartir, per al benefici de tots els membres de la comunitat.
És una història preciosa, que ens parla d’una gent sàvia.
Aquesta vull que sigui la meva biga blava. Em guardaré allò que vull mantenir a cobert, però hi ha coses que m’agradaria compartir amb tothom. No vol ser un blog temàtic; hi aniré afegint posts de tot el què m’interessi, des de la política al teatre passant per la música i la història…
Benvinguts a casa meva: podeu entrar i remenar… fins a la biga blava!
