Ja ho sé. Conec els riscos d’utilitzar en un escrit el recurs de la generalització: que pot convertir un argument sòlid en una mentida, i tot això. No obstant, la generalització existeix com a recurs perquè té un sentit, una lògica. Perquè, de vegades, respon a la realitat.
I aquesta és la generalització que faig avui: Espanya és feixista, i els espanyols són feixistes.
El feixisme no el van inventar els italians: és tant antic com la mateixa existència d’una Espanya de matriu castellana.
La idea mateixa d’Espanya com a nació deriva d’una pretesa unitat que no ha sigut mai tal, però que han pretès imposar a la força per assimilació del què no era castellà. El més fotut del cas és que tants segles de propaganda d’aquesta suposada unitat ha convençut als espanyols que realment és així, i són víctimes d’un miratge col·lectiu que ja fa moltes generacions que s’ha incorporat a la seva cosmogonia nacional. Són realment incapaços de veure i de reconèixer la realitat. Per això són tan intolerants amb els «diferents». Per això per a molts cal eliminar físicament els que no se senten espanyols. I no només ho diuen: han provat de dur-ho a terme en diferents ocasions històriques.
Espanya és fanàtica i integrista. Ho ha estat històricament en la qüestió religiosa, íntimament lligada a l’unionisme. Els espanyols no només van crear la Inquisició, sinó que la van imposar arreu on van poder. De fet, la connivència geopolítica amb el Vaticà explica que es mantinguin vigents els escandalosos termes de l’actual concordat, governi la força política que governi.
Espanya és violenta, i a més fa apologia de la violència. Ha estat incapaç de resoldre cap dels conflictes territorials que l’han assetjat aquests darrers segles de cap altra manera que amb la violència. No ho sap fer d’altra manera. Ara mateix (2012) podem veure com des d’un diari espanyol es pot fer una crida a l’ocupació mimlitar de Catalunya i ningú s’escandalitza ni hi fa cap escarafall. Són com pinxos de taverna: cridar i amenaçar és la seva manera de tractar amb d’altres. Són una societat casernària. Un estat terrorista amb jutges torturadors.
Espanya és racista. És l’únic pais que va fer efectiva l’expulsió física de jueus i sarraïns. Ara, el seu racisme el patim sobretot els catalans. Des que Espanya no pinta res al concert internacional, els espanyols han focalitzat tota la seva ràbia, fruit de la impotència del vingut a menys, en l’enemic interior. Les xarxes socials ja no permeten amagar la realitat de l’arrel ideològica del comú dels espanyols.
Espanya és un estat paternalista, que la major part de la seva història ha estat governat per dèspotes i/o per il·luminats. L’últim exemple el trobem amb el PER andalús i extremeny, i la política d’estómacs agraïts practicada a tot el sud peninsular.
Espanya és nacionalista d’una manera extrema, malaltissa, perquè se sap amenaçada en la seva definició. Els trets xovinistes propis del franquisme resusciten ara a través de les competicions esportives internacionals, davant dels ulls incrèduls i la sospita de la comunitat esportiva internacional que ja coneix els esportistes del règim espanyol pel mateix que eren coneguts els atletes de la ex-RDA. Però tot s’hi val, per oferir noves glòries a Espanya.
Espanya utilitza la demagògia contínuament. Hi ténen tanta pràctica que en són uns mestres. Els drets dels ciutadans s’han de subordinar a l’interés general, quan parlem d’Espanya. Si parlem de Catalunya, els drets col.lectius no poden sobreposar-se als drets individuals dels ciutadans. Els seus principals diaris dónen lliçons de portades demagògiques, xulesques i generadores de violència amb una assiduitat esfereïdora per a qualsevol demòcrata.
Espanya es justifica, ja des del segle XVI, a través d’un molt elaborat pla de negacionisme històric que ha falsejat i modelat la història oficial de la manera que li ha convingut. La mentida espanyola és de tanta envergadura que denunciar-la obertament fa que et prenguin per boig, per paranoïc. Però avui en dia ho podem comprovar perfectament, quan esgrimeixen arguments històrics que segons els espanyols expliquen que el català és una llengua diferenciada del valencià, i del mallorquí, i de l’aragonès oriental… I que, a més, (això a ells els deu semblar molt important) no té categoria d’idioma perquè és un dialecte del llemosí, o del castellà, segons el dia.
Jo diria que és de manual. L’unitarisme, la intolerància, el racisme, el paternalisme, la demagògia, el nacionalisme radical, el xovinisme, el totalitarisme, la violència i el negacionisme que defineixen el feixisme són part consubstancial en la idea de nació espanyola. I hi afegiria la incultura i fins i tot, l’orgull de la seva incultura.
Ergo, Espanya és feixisme i els espanyols són feixistes en la seva majoria.
Bé,,,què es pot esperar d’un país que s’enorgulleix de » Spain is diferent», i per nosaltres,els catalans pólítics com: els de CIU,ERC, PSC?,,,,que no fan res,,res de RES,,,