Jo hi era, allà, al Palau de Congressos de Montjuïc el 30 d’abril del 2011 celebrant la Conferència Nacional per l’Estat Propi i infantant l’Assemblea Nacional Catalana. Jo era allà, també, quan es va constituïr la territorial de Vilassar; hi he participat activament, i fins i tot hi vaig posar la cara durant el seu primer any.
Tot i així, properament demanaré la baixa de l’assemblea. Sé que a Vilassar hi haurà gent que se sorprendrà, i també per això necessito explicar-me.
Perquè deixo l’assemblea?
He treballat amb entusiasme i he compartit projecte i estratègia amb l’ANC fins a finals d’octubre del 2014 en què, davant el gran engany que perpetra el Molt Honorable sr. Mas, l’ANC decideix donar-li cobertura i fer-lo, per tant, possible. D’aquesta manera el referèndum que ens havia de permetre mostrar al món un mandat popular democràtic clar es converteix en un “procés participatiu” per a consum intern, sense cap validesa política a causa de la manca de garanties.
A partir d’aquí es confirma un canvi de rumb del secretariat, la màxima preocupació del qual sembla que passa a ser no incomodar els partits polítics. En quin moment i de quina manera havien aconseguit els partits polítics la sucursalització del secretariat que s’evidencia amb els fets del novembre?
Amb el 9N encara calent, el secretariat pretén aconseguir la coartada necessària per a a confirmar el canvi de rumb evidenciat, plantejant a les territorials un “guió per al debat” amb un redactat totalment equívoc i tendenciós. Chapeau per la maniobra!
Sempre he pensat que el suport popular que havia rebut l’ANC era justament per a actuar de contrapès d’uns partits polítics desacreditats i dels que la gent es malfia; per a esdevenir una eina de pressió sobre partits i institucions. Tot aquest capital polític s’ha malbaratat.
Tornem un pas enrere: a la plaça de Catalunya, el 19 d’octubre, quan la Carme Forcadell reclama públicament la suposada condició per a donar suport a la traïció del nou 9N: “President, volem eleccions en els propers tres mesos!!”. Déu n’hi dó, del cas que t’ha fet, Carme! I saps perquè? Perquè assumint el nou 9N i col·laborant-hi ja havíeu cedit la iniciativa als partits polítics; el Molt Honorable ja havia imposat el seu relat sobre el 9N, esdevenint el màrtir/heroi al qual ja no gosàveu dur-li la contrària.
El paper galdós, la inacció i el silenci còmplice de l’ANC durant el trimestre novembre-gener, subordinant-se absolutament al joc partidista va ser la lamentable confirmació de la nova orientació de l’ANC. Resulta feridor imaginar-se què s’hauria pogut esdevenir si l’assemblea hagués desbordat Barcelona amb un milió de persones, o hagués convocat una paralització del país, exigint eleccions immediates amb llista única. Ja us ho dic jo, el què hauria passat: els partits s’haguessin agenollat, i hores d’ara ja tindríem un parlament escollit per a declarar la independència.
Enlloc d’això ens trobem amb un nou regal del Molt Honorable a l’estat espanyol: 10 mesos de temps extra per a reaccionar, per a prendre la iniciativa, per a prémer l’accelerador de la repressió, de l’espoliació, de la maquinària publicitària, de l’acció exterior, del blocatge de la nostra acció política… jo ho interpreto com una veritable traïció a la gent de la Via Catalana, de la qual la mateixa ANC n’és còmplice. I com que la idea d’esser-ne còmplice em repugna, no em queda altre remei que demanar la baixa.
Me’n vaig de l’assemblea agraït per tot el què m’ha permès de viure, dolgut per la seva deriva, i esperant conservar tots els amics i relacions personals que hi he fet. Quan sigui per treballar per la llibertat nacional ens trobarem sempre.
Resto orfe.
Benvolgut,
Segurament podem estar mol d’acord amb alguns del motius que exposició al vista dels últims fets que descrius d’en referencia als mesos passats. Pero ara no es hora de retirar-se. Estem mes a prop que mai de poder aconseguir allo que sempre hem desitjat. Ara no podem retirar-nos. Podem aprofitar aquest recés imposat per reprendre la marxa àmb mes imuls que mail. Recuperem l’impuls i el lideratge del proces. Tornem a imposar la nostra posicio. No deixem que el partits, disposen les regles de Joc. imposem les nostres. No es deixem rendir quan estem a punt de conençar-ho tot.
Benvolgut company Josep Agustí,
em penso que no m’he sabut explicar prou bé: no em retiro de res, jo. Seguiré lluitant per la llibertat nacional. És més, ser crític amb l’ANC no m’impedirà col·laborar-hi puntualment, si crec que la iniciativa s’ho val. Simplement, bo i respectant el teu positivisme, jo he perdut l’esperança de que aquest secretariat sigui capaç de recuperar realment la iniciativa política. Estigues tranquil, que jo no em rendeixo! Una abraçada.
Es un bon analisi que ara es corrobora amb el salt a a la política que pretenen fer al Partit del President, una llàstima que deixeu l’entitat però sense dubte ens han fallat al 9N i ens han fallat a tota Catalunya donant suport a CiU de forma incondicional, bé a canvi d’anar a la llista, quina miseria tot plegat.
Totalment d’acord company, primer ens van fallar els polítics i desprès l’ANC. Al no cumplir amb l’amenaça de sortir al carrer si no es convocaven eleccions al març l’assemblea ha perdut la credibilitat i confiança de molta gent.
Fa temps que línia d’atac dels unionistes contra el sobiranisme (sembla que encara no han trobat arguments per fer-nos desdir) és crear el desencís entre els partidaris del sobiranisme. Exemples recents: l’enquesta del periodico, les declaracions del deguindos, la intervenció de la camacho al Parlament («no hi haurà independència en 100.000 anys»)…
Amb la propaganda gobeliana tots pretenen el mateix: desencoratjar, desmobilitzar el nostre exèrcit i guanyar-nos.
Volgudament o no, el teu escrit contribueix a aquest objectiu.
Crec que si tothom que espera que el procés vagi més despresa i amb pas més ferm, i es sent decebut ha de fer una vomitada com la teva anem malament. No se si te’n adones, però no fas més que contribuir a la propaganda gobeliana, creant més desil·lusió, més frustració.
En la lluita diària tots ens sentim frustrats un moment o altra (no oblidem que tenim al davant un enemic molt poderós), tots voldríem anar més de presa, però crec un error publicitar els nostres moments de desànim i sobretot no els hem d’encomanar.
Els catalans hem estat vençuts durant molts anys per la desunió. Cada català vol un país diferent, cada català vol fer un procés diferent, no podem tornar a caure al parany.
Tal com som de individualistes els catalans, qui no faria diferent que fa en Mas, Junqueres, David Fernandez, Forcadell, Casals,…?
No podem estripar la baralla a cada decisió, això només afavoreix a l’enemic.
Jo penso el mateix.
El MHP ha sabotejat el procés per salvar ves a saber quins interessos de partit i l’ANC ha estat covard, ingènua i un xic còmplice.
Totalment d’acord, però m’he avançat. Vaig formar part del moviment per la independència -bressol de l’ANC- i de les consultes al carrer del 2009 -2010. Es més, vaig ser al Palau St Jordi, comptant vots el dia de l’inici de l’Assemblea nacional catalana. Jo ja vaig fer el mateix que tu ara decideixes quan a les eleccions del 2012 ens van boicotejar als de Solidaritat catalana- SI quan van dir que donarien suport als partits que voliem independència i no ho van fer i ens van ignorar, menystenir, menysprear i apartar del secretariat. Els partits s’han apoderat de l’eina del poble per beneficiar-se dels vots i seguir marejant la perdiu i entabanant al poble. I parlo de la cúpula de l’ANC, no de les bases, que penquen com el que més pels dos partits majoritaris sense saber-ho. És el que hi ha. Que hi farem. Potser tornar al Parlament i fer sentir de nou «Espanya ens roba» i promoure la llei d'»Escola en català» per blindar la nostra llengua mentre esperem la independència. Fins aviat.
Perdoneu companys de lluita. Potser no soc el mes indicat, però jo si crec en l’ANC. Jo també hi era al Sant Jordi com a membre de control. Vinc del 10A. En cap moment he perdut la confiança en el secretariat nacional i aixó de que s’han venut al partit del president no m’ho crec. Ara, si considereu que el fet de tenir els dos partits majoritaris a favor del proces es pecata minuta. Que els partits son el que son i sempre van del mateix pal. Que el proces no té aturador i tot això es gràcies a la societat catalana i a l’embranzida convocada a traves de l’ANC. Marxant de l’organització ens deixes orfes a tots. No es pot abandonar simplement perquè no es fan les coses com un vol.
Companys i companyes, recordeu que som humans? Per grandeza i per miseria.
Errors ? Segur ! Pero abandonem la familia, els amics, els projectes i les esperances quan hi han entrebancades ??
Si mai ho he fet m’en arrepenteixo profundament. El que cal millorar vull fer.ho desde dins, saben que els altris son tant imperfectes com jo mateixa i amb la mateixa recerca de perfeccio.
L’ANC, ara mateix , potser no tant sols sigui la millor eina colectiva, sino la unica.
Quedes molt bé, molt pur, molt radical. Però alguns preferim aprendre dels errors i continuar treballant, que hi ha molta feina. Et trobarem a faltar. A menys que ens proposis una estratègia millor!