{"id":67,"date":"2015-04-19T14:31:56","date_gmt":"2015-04-19T12:31:56","guid":{"rendered":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/?p=67"},"modified":"2015-04-19T14:31:56","modified_gmt":"2015-04-19T12:31:56","slug":"questions-incomodes-la-gestio-del-post-conflicte","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/?p=67","title":{"rendered":"Q\u00fcestions inc\u00f2modes: la gesti\u00f3 del post-conflicte."},"content":{"rendered":"<p>Al m\u00f3n hi ha dos tipus b\u00e0sics de conflictes: els interns i els internacionals.<\/p>\n<p>Parlem dels conflictes nacionals en clau interna: dretes vs. esquerres, negres vs. blancs, rics vs. pobres\u2026 gent que per sobre de les difer\u00e8ncies es reconeixen entre ells com a connacionals. Cada conflicte troba la seva sortida particular quan les parts s\u00f3n capaces d\u2019arribar a un punt de comprom\u00eds per a dialogar i solucionar-lo. Espanya, Argentina, El Salvador, Sud\u00e0frica\u2026 s\u00f3n alguns d\u2019aquests conflictes \u201cresolts\u201d. Sempre han resultat ser solucions imperfectes, perqu\u00e8 totes es fonamenten finalment en una amnistia. I aix\u00f2 comporta que moltes persones es veuen dolorosament privades de reclamar el qu\u00e8 elles entenen com una justa reparaci\u00f3 pel seu patiment.<\/p>\n<p>Observem com, amb aquestes condicions, els processos negociadors aconsegueixen traslladar els conflictes a un estadi no cruent, i aix\u00f2 representa el seu \u00e8xit i la seva justificaci\u00f3. Per\u00f2 el qu\u00e8 no poden aconseguir, malgrat la ret\u00f2rica del discurs oficial, s\u00f3n les condicions que permetin una veritable reconciliaci\u00f3 a curt termini, perqu\u00e8 aix\u00f2 resulta humanament impossible. All\u00f2 del \u201csense vencedors ni ven\u00e7uts\u201d \u00e9s pura xerrameca. Nom\u00e9s el pas de del temps i el relleu generacional podran difuminar el conflicte.<\/p>\n<p>I qu\u00e8 passa quan el conflicte \u00e9s entre nacions? Si es tracta d\u2019un conflicte d\u2019alliberament nacional, l\u2019objectiu del qual \u00e9s posar f\u00ed (o perpetuar, segons el b\u00e0ndol) una situaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 per part d\u2019una pot\u00e8ncia estrangera, sempre acaba havent-hi un vencedor i un ven\u00e7ut. O b\u00e9 la pot\u00e8ncia estrangera es retira, o b\u00e9 la resist\u00e8ncia \u00e9s eliminada. I aleshores s\u2019esdev\u00e9 la repressi\u00f3. Els catalans ho sabem prou, ja que ens ha tocat patir-la cada vegada que hem perdut un conflicte amb Espanya o Fran\u00e7a.<\/p>\n<p>A Europa, al final de la segona guerra mundial, tots els pa\u00efsos que van ser ocupats per les forces de l\u2019eix, en recuperar-ne el control, van imposar la seva just\u00edcia. A Fran\u00e7a, a Pol\u00f2nia, a It\u00e0lia\u2026 els col\u2022laboracionistes van ser jutjats i sovint executats, i es va produ\u00efr una intensa purga entre el funcionariat per a detectar i represaliar aquells que s\u2019havien adherit al r\u00e8gim d\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n<p>Era venjan\u00e7a? Possiblement ho era, per a la turba que passejava despullades i amb el cap rapat les amistan\u00e7ades dels alemanys. Per\u00f2 les detencions, els judicis i les purgues a l\u2019administraci\u00f3 responien a una pol\u00edtica d\u2019estat fredament calculada. No es podia permetre, en nom de la seguretat nacional, que els que havien col\u2022laborat amb l\u2019enemic seguissin operant lliurement dins la societat, i molt menys que ho fessin conservant un lloc dins de l\u2019administraci\u00f3, especialment en els cossos judicial, militar i d\u2019ensenyament. I aquesta pol\u00edtica de repressi\u00f3 en defensa de l\u2019inter\u00e9s nacional no va restar ni un bri de legitimitat democr\u00e0tica a les autoritats dels pa\u00efsos en qu\u00e8, efectivament, hi havia una democr\u00e0cia instaurada.<\/p>\n<p>Una de les caracter\u00edstiques de la democr\u00e0cia com a sistema oposat a la dictadura \u00e9s justament la gesti\u00f3 dels conflictes, i no la seva ocultaci\u00f3. Veiem com el fet que el r\u00e8gim borb\u00f2nic no hagi tingut cap intenci\u00f3 de reparar la mem\u00f2ria dels morts i represaliats pel franquisme \u00e9s considerat com un dels m\u00faltiples indicadors de la baixa qualitat de la suposada democr\u00e0cia espanyola.<\/p>\n<p>I com gestionarem aquesta q\u00fcesti\u00f3, a Catalunya, l\u2019endem\u00e0 de l\u2019alliberament?<\/p>\n<p>No faltaran veus que, malgrat l\u2019evid\u00e8ncia, advocaran per tractar la q\u00fcesti\u00f3 com si es tract\u00e9s d\u2019un conflicte intern. I tindran altaveus potents. Pretendran repetir l\u2019operaci\u00f3 de maquillatge i silenci que ja van aconseguir imposar durant la transici\u00f3 espanyola. Utilitzaran un discurs farcit d\u2019utopismes, bonisme i correcci\u00f3 pol\u00edtica, apel\u2022laran a la conviv\u00e8ncia, a la reconciliaci\u00f3 i a la fraternitat.<\/p>\n<p>Que ning\u00fa es flipi i es pensi que proposo execucions o empresonaments.<\/p>\n<p>Jo penso que cal tractar la q\u00fcesti\u00f3 com el qu\u00e8 veritablement \u00e9s, al meu entendre: la f\u00ed del r\u00e8gim d\u2019ocupaci\u00f3 espanyola. I de fer-ho com ho fa una democr\u00e0cia; garantint judicis justos i evitant situacions de viol\u00e8ncia i\/o d\u2019anarquia. Per\u00f2 mostrant-se ferm en la defensa de l\u2019inter\u00e9s nacional. No hauria de ser possible que persones o entitats que s\u2019han mostrat obertament beligerants amb la defensa dels nostres drets nacionals, o que han col\u2022laborat amb el r\u00e8gim d\u2019ocupaci\u00f3 a qu\u00e8 hem estat sotmesos, mantinguin els seus llocs en determinats consells d\u2019administraci\u00f3, la propietat de mitjans de comunicaci\u00f3, les seves c\u00e0tedres, les seves places de funcionari, les titularitats de concessions administratives, les seves responsabilitats dins la policia o la just\u00edcia, etc. Permetre-ho podria equivaldre al su\u00efcidi de la jove rep\u00fablica catalana. Cal depurar responsabilitats.<\/p>\n<p>I aquells jutges o pol\u00edtics que hagin ordenat reprimir l\u2019independentisme catal\u00e0, o que hagin maldat per imposar la legalitat espanyola en contra de l\u2019expressi\u00f3 de la majoria pol\u00edtica i social catalana han de ser desterrats, proposo que siguin deportats a Espanya.<\/p>\n<p>I vosaltres, qu\u00e8 en penseu?<\/p>\n<p style=\"float: left;\" ><a class=\"twitter-share-button\"  data-via=\"\" data-count=\"horizontal\" data-related=\"mohanjith:S H Mohanjith,@v_valls:sopa\" data-lang=\"en\" data-url=\"http:\/\/labigablava.blog.cat\/?p=67\" data-text=\"Q\u00fcestions inc\u00f2modes: la gesti\u00f3 del post-conflicte.\" href=\"http:\/\/twitter.com\/share?via=&#038;count=horizontal&#038;related=mohanjith%3AS%20H%20Mohanjith%2C%40v_valls%3Asopa&#038;lang=en&#038;url=http%3A%2F%2Flabigablava.blog.cat%2F%3Fp%3D67&#038;text=Q%C3%BCestions%20inc%C3%B2modes%3A%20la%20gesti%C3%B3%20del%20post-conflicte.\" >Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al m\u00f3n hi ha dos tipus b\u00e0sics de conflictes: els interns i els internacionals. Parlem dels conflictes nacionals en clau interna: dretes vs. esquerres, negres vs. blancs, rics vs. pobres\u2026 gent que per sobre de les difer\u00e8ncies es reconeixen entre &hellip; <a href=\"http:\/\/labigablava.blog.cat\/?p=67\">Continue reading <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6803,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-67","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/67","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/6803"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=67"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/67\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":68,"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/67\/revisions\/68"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=67"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=67"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/labigablava.blog.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=67"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}