El model de mobilitzaci\u00f3 que l’independentisme ha fet seu els darrers quatre anys ha estat un \u00e8xit. Ha alimentat i ha avan\u00e7at en paral\u2022lel a l\u2019increment del suport social de l\u2019independentisme, fins que aquest ha arribat a ser majoritari.<\/p>\n
En la meva opini\u00f3, l\u2019aparici\u00f3 la Plataforma pel Dret a Decidir i les manifestacions del 2006 i 2007 suposen el punt d\u2019inflexi\u00f3 que ens ha dut al moment actual. Van ser manifestacions independentistes que, pels par\u00e0metres del moment, podien ser qualificades de massives. Els que hi vam assistir comen\u00e7\u00e0vem a veure \u2013i a creure\u2019ns!- que ja no \u00e9rem nom\u00e9s els quatre friquis que es trobaven al fossar de les Moreres cada 11 de setembre.<\/p>\n
El proper moviment de l\u2019independentisme (un cop ja desactivada la PDD pel nostre proverbial ca\u00efnisme) va ser al 2009, amb les consultes populars per la independ\u00e8ncia, que tindrien continu\u00eftat fins l\u2019abril del 2011 i que es van estendre pel territori. Crec que a Arenys de Munt es d\u00f3na un factor que permet que s\u2019inicii el viatge pol\u00edtic cap a l\u2019independentisme per part del qu\u00e8 en diem \u201cla centralitat pol\u00edtica del pa\u00eds\u201d. Aquest factor \u00e9s el trencament de la por a la repressi\u00f3. Es crea la il\u2022lusi\u00f3 de que es pot desobe\u00efr l\u2019estat i restar inmune a la seva reacci\u00f3. Dic que era una il\u2022lusi\u00f3, perqu\u00e8 en realitat no es va desobe\u00efr, sin\u00f3 que es va trobar una escletxa legal, una manera m\u00e9s o menys enginyosa de dur a terme la consulta. Per\u00f2 aix\u00f2 tant se val; psicol\u00f2gicament, molts catalans aquell dia van perdre la por a defensar la independ\u00e8ncia, i a fer-ho p\u00fablicament.<\/p>\n
Al 2010, Espanya seguia sense entendre el qu\u00e8 li venia al damunt. \u00d2mnium havia convocat una manifestaci\u00f3 pel 10 de juliol que ja es preveia massiva, per\u00f2 que el TC es va encarregar de convertir en hist\u00f2rica per dos motius: per la seva magnitud i perqu\u00e8 va permetre constatar que molt\u00edssima gent ja havia fet el pas a l\u2019independentisme. El poble, al crit un\u00e0nime d\u2019independ\u00e8ncia! va depassar la rid\u00edcula moderaci\u00f3 exhibida pels partits pol\u00edtics i va fer fugir un president acovardit i indigne del c\u00e0rrec que ocupava.<\/p>\n
Al 2011, i entroncant directament amb el moviment de les consultes, neix la Confer\u00e8ncia Nacional per l\u2019Estat Propi (noti\u2019s com d\u2019amarat d\u2019eufemismes est\u00e0 el proc\u00e9s) que al 2012 culmina en la presentaci\u00f3 de l\u2019Assemblea Nacional Catalana. La virtut de l\u2019ANC \u00e9s que permet fer activisme pol\u00edtic a molts catalans carregats de prevencions cap als partits pol\u00edtics. Suposa una alenada d\u2019aire fresc, que respon de manera efectiva a l\u2019anhel d\u2019unitat d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica de l\u2019independentisme de base, i presenta unes propostes radicalment democr\u00e0tiques, participatives, assemble\u00e0ries, unit\u00e0ries. La il\u2022lusi\u00f3 que genera i (cal no oblidar-ho) la poca tra\u00e7a d\u2019un estat empixonat a seguir eternament humiliant i espoliant Catalunya, desemboquen en un 11 de setembre en qu\u00e8 sota el lema \u201cCatalunya, nou estat d\u2019Europa\u201d es produeix la m\u00e9s gran manifestaci\u00f3 que hi hagi hagut mai al pa\u00eds fins aleshores. La magnitud de la manifestaci\u00f3 obliga les autoritats a fer gestos, el m\u00e9s important pol\u00edticament dels quals \u00e9s la declaraci\u00f3 de sobirania del Parlament a principis del 2013. Per\u00f2 l\u2019\u00e8xit d\u2019aquell 11 de setembre no \u00e9s casual: les territorials de l\u2019ANC portaven tot l\u2019any fent actes de mobilitzaci\u00f3: marxes a peu o amb cotxe, repartiment de fulletons\u2026 s\u2019havia iniciat l\u2019exit\u00f3s model de mobilitzaci\u00f3 caracter\u00edstic de l\u2019ANC, que donaria encara (i fins a dia d\u2019avui) dues macro-manifestacions d\u201911 de setembre que van fer visible el conflicte als mitjans internacionals i van evidenciar, de manera definitiva i sense discussi\u00f3 possible, que l\u2019independentisme havia guanyat la centralitat pol\u00edtica i el debat de les idees i dels arguments. La revoluci\u00f3 dels somriures, en van dir. O el tietisme de carrer.<\/p>\n
Des del 2012 portem 3 anys de cadenes humanes, caravanes de cotxes, marxes de torxes, festivals diversos, debats, enceses d\u2019espelmes, ballades de sardanes, presentacions liter\u00e0ries, recreacions hist\u00f2riques, flashmobs, confer\u00e8ncies, hissades d\u2019estelades, concerts de m\u00fasica, v\u00eddeos i tota mena de performances.<\/p>\n
Hem demostrat ja, abastament, el nostre tarann\u00e0 pac\u00edfic, inclusiu, participatiu, democr\u00e0tic, alegre\u2026 Crec que hem esgotat el cat\u00e0leg de les maneres possibles de manifestar-se sense c\u00f3rrer cap risc, ordenadament, en fam\u00edlia, amb el recolzament de les institucions i la policia obrint pas.<\/p>\n
I est\u00e0 molt b\u00e9, que no se\u2019m malinterpreti. Porto dient des de l\u2019inici del text que \u00e9s un model d\u2019\u00e8xit, sobretot perqu\u00e8 una part del creixement social de l\u2019independentisme s\u2019ha basat justament en la projecci\u00f3 cre\u00efble d\u2019aquesta imatge per a contrarrestar el discurs de la por que arriba des d\u2019Espanya.<\/p>\n
Per\u00f2 de vegades fins I tot els models d\u2019\u00e8xit s\u2019esgoten. I aquest s\u2019esgota. Encara t\u00e9 recorregut, per\u00f2 s\u2019acosta el moment en qu\u00e8 deixar\u00e0 de ser \u00fatil.<\/p>\n
Tinc la sensaci\u00f3 que de tants somriures estelats, Espanya est\u00e0 vacunada, ens ha pres la mida, i ja no li fem por. Creuen (ho saben?) que el nivell m\u00e0xim de comprom\u00eds de la majoria de catalans independentistes \u00e9s l\u2019exhibida pel tietisme. I que si nom\u00e9s \u00e9s un o dos dies l\u2019any, doncs mira. I que un dia o altre anir\u00e0 a la baixa, que tampoc es pot estar sempre trencant r\u00e8cords. I tenen ra\u00f3, els cabrons.<\/p>\n
Jo no faig m\u00e9s que donar-li voltes, i no recordo cap pa\u00eds que s\u2019hagi alliberat de l\u2019opressor nom\u00e9s amb can\u00e7onetes.<\/p>\n
En el context hist\u00f2ric i geopol\u00edtic en qu\u00e8 es troba, Espanya no es pot permetre una massacre de poblaci\u00f3 civil desarmada, que ha estat el seu recurs preferit durant 300 anys. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que no acabin emprant la viol\u00e8ncia amb determinada intensitat, que utilitzin la coacci\u00f3 institucional, que deroguin l\u2019autonomia, que dissolguin els mossos, que il\u2022legalitzin partits pol\u00edtics i associacions, que tanquin mitjans de comunicaci\u00f3, que despatxin funcionaris, que empresonin independentistes, etc. Ho trobeu exagerat? Doncs en 80 anys les han fet totes. I algunes fa nom\u00e9s 20 anys.<\/p>\n
Ho aturarem, tot aix\u00f2, amb un poble disposat \u00fanicament a anar de p\u00edcnic si no plou?<\/p>\n
No proposo convertir Catalunya en l\u2019Ulster dels anys 70, ni demano que deixem de fer performances. Per\u00f2 penso que es pot mantenir el model de mobilitzaci\u00f3 actual i paral\u2022lelament encetar-ne un altre de menys folkl\u00f2ric, m\u00e9s comprom\u00e8s. No pas violent: parlo de vagues, manifestacions, desobedi\u00e8ncia, bloqueig de l\u2019acc\u00e9s a casernes i altres infraestructures, ocupaci\u00f3 d\u2019espais i d\u2019edificis institucionals espanyols, boicots, talls de carreteres, lluita activa contra la simbologia imposada per l\u2019opressor\u2026<\/p>\n
Nom\u00e9s ens en sortirem si hi ha catalans disposats a desafiar seriosament l\u2019autoritat de l\u2019estat, a no recon\u00e8ixer la legitimitat del seu domini sobre Catalunya i si cal, a anar a pres\u00f3 i a ser reprimits durament. En circumst\u00e0ncies m\u00e9s dif\u00edcils no han faltat mai els homes (i dones, \u00e9s clar) disposats a sacrificar-se pel pa\u00eds. Ara que hi som m\u00e9s a prop que mai no trobarem un grapat de valents?<\/p>\n
Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El model de mobilitzaci\u00f3 que l’independentisme ha fet seu els darrers quatre anys ha estat un \u00e8xit. Ha alimentat i ha avan\u00e7at en paral\u2022lel a l\u2019increment del suport social de l\u2019independentisme, fins que aquest ha arribat a ser majoritari. En … Continue reading