Vivim temps convulsos. De tant en tant, i sempre en temps de crisi, la hist\u00f2ria s’accelera i all\u00f2 que fa un temps\u00a0 era impensable es fa realitat d’un dia per l’altre. No falten exemples relativament recents i gens lluny de casa nostra, com la caiguda del mur de Berlin o les revolucions al Magrib. Situacions en qu\u00e8 alguns analistes ja percebien un gran descontentament social, per\u00f2 dels quals ning\u00fa en sospitava la veritable magnitud ni velocitat fins que s’han hagut d’explicar quan els fets ja s’havien produ\u00eft.<\/p>\n
Tinc la impressi\u00f3 d’estar vivint un d’aquells moments previs a un gran canvi, i ho faig amb la relativa tranquilitat de saber que, a difer\u00e8ncia de generacions anteriors, les convencions vigents actualment impediran al poder establert salvar l’amena\u00e7a de canvi encetant contra el poble una repressi\u00f3 general i sistem\u00e0tica (el darrer exemple d’aquest modus operandi<\/em> va ser la guerra civil i posterior repressi\u00f3).<\/p>\n Al nostre pais es viuen dues crisis alhora: la crisi social derivada de l’ensulsiada econ\u00f2mica general i la crisi de model pol\u00edtic, quan una majoria de ciutadans s’han adonat que la pertinen\u00e7a a Espanya no nom\u00e9s ens amena\u00e7a com a Naci\u00f3 sin\u00f3 que afecta negativament i de manera concreta , mesurable i directa el benestar de totes les persones que hi vivim.<\/p>\n Cada cop som m\u00e9s els que entenem que amb una estructura d’estat propi ens defensariem molt millor de la crisi econ\u00f2mica i redu\u00efriem en gran mesura el seu impacte social.<\/p>\n Aleshores, quan la hist\u00f2ria ens brinda la millor ocasi\u00f3 d’esdevenir lliures, quan estem molt m\u00e9s que carregats de tota mena de raons per fer un pas endavant, quan el poble per fi comen\u00e7a a perdre la por, topem de nassos amb la realitat d’unes classes dirigents que no nom\u00e9s es neguen a comandar el pais, sino que s’agermanen amb l’ocupant. Que actuen com a agents de dominaci\u00f3.<\/p>\n Tota naci\u00f3 ocupada t\u00e9 els seus botiflers. I tot ocupant sap que el primer que ha de procurar \u00e9s deixar les nacions ocupades sense classe dirigent, substitu\u00efnt-la pels seus ninots. Aix\u00ed ho van entendre els espanyols, que van aplicar-s’hi amb ferotgia acabada la Guerra de Successi\u00f3, i des d’aleshores ho han vingut fent peri\u00f2dicament. Realment, sembla que en aquest punt han reeixit.\u00a0 El vell esl\u00f2gan de carrer que feia \u00absols el poble salva el poble\u00bb haur\u00e0 d’esdevenir realitat, perqu\u00e8 els pol\u00edtics, els grans empresaris, els principals grups de comunicaci\u00f3… han dimitit de la seva responsabilitat vers Catalunya i malden nom\u00e9s per a perpetuar un r\u00e8gim corrupte que sembla fet a la mida dels seus interessos de classe, per\u00f2 que presenta ja molts signes d’esgotament.<\/p>\n Ostatges dels seus interessos comercials, defensen l’estat espanyol com si aquest no els menyspre\u00e9s pel sol fet de ser catalans.\u00a0 Ja fan m\u00e9s ll\u00e0stima que r\u00e0bia, perqu\u00e8 no s’adonen que la hist\u00f2ria els passar\u00e0 per sobre, i que el nou r\u00e8gim es constru\u00efr\u00e0 prescindint d’ells perqu\u00e8 s’han dedicat a boicotejar-ne l’arribada.<\/p>\n Contrastar el patetisme d’aquests personatges mesquins i ego\u00efstes amb el tremp i la fermesa de patricis com els Dalmau que esmer\u00e7aren tota la seva fortuna privada (la m\u00e9s gran de l’\u00e8poca) en la defensa del pais, fa que un s’adoni de la fond\u00e0ria del clot en qu\u00e8 han caigut aquells dels qui se suposa que per posici\u00f3 social, recursos, pres\u00e8ncia institucional, fortuna personal i\/o capacitat d’influ\u00e8ncia haurien de comandar el pais.<\/p>\n Per\u00f2 tot i que sigui una ll\u00e0stima no disposar d’una classe dirigent que gestioni amb iniciativa i intel\u00b7lig\u00e8ncia la millor sortida per al pais de l’atzucac espanyol, tamb\u00e9 podem fer-ne una lectura positiva.<\/p>\n Quan s’esdevingui el nou estat catal\u00e0 no hi haur\u00e0 hipoteques, justament perqu\u00e8 els poderosos hauran estat una r\u00e8mora per al nou r\u00e8gim. Podrem constru\u00efr un estat prescindint dels interessos de les oligarquies, i que respongui \u00fanicament als interessos i la voluntat populars. Un estat veritablement democr\u00e0tic, m\u00e9s participatiu, socialment m\u00e9s just i m\u00e9s equilibrat.<\/p>\n Els pol\u00edtics d’aquest r\u00e8gim han gastat tant les paraules que aix\u00f2 que escric sona a m\u00e9s del mateix, a parlar per parlar; o pijor, a fer volar coloms. Doncs no resulta cap utopia. Els catalans sempre que hem tingut la possibilitat de fer-ho ens hem caracteritzat (dins dels l\u00edmits socioecon\u00f2mics de cada \u00e8poca) per bastir estructures d’estat sobre el principi de la llibertat. Aix\u00ed ho testimonien el nostre dret Civil i Pol\u00edtic.<\/p>\n Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vivim temps convulsos. De tant en tant, i sempre en temps de crisi, la hist\u00f2ria s’accelera i all\u00f2 que fa un temps\u00a0 era impensable es fa realitat d’un dia per l’altre. No falten exemples relativament recents i gens lluny de … Continue reading