El poema \u201cTota la vora de mar fins a la ratlla de Fran\u00e7a\u201d conegut tamb\u00e9 com a la \u201cCan\u00e7\u00f3 del pilot\u201d \u00e9s una can\u00e7\u00f3 marinera popular creada pel patr\u00f3 d\u2019una nau de cabotatge que feia el trajecte de Vilanova fins a la ratlla de Fran\u00e7a, que repassa les poblacions costaneres i fa esment del renom, o malnom, amb qu\u00e8 es coneixia la gent de cada vila.<\/p>\n
\u201c\u2026a Montgat s\u00f3n calciners,
\nvenen la cal\u00e7 a fornades.
\nA Alella s\u00f3n cargolers,
\nque els cargols en treuen banya;
\nal Masnou s\u00f3n palangrers,
\nque al ponent van a palangre.
\nA Premi\u00e0 s\u00f3n gafarrons,
\na Vilassar pengen ases,
\ni a Matar\u00f3 caps de bou
\nde les senyores bissarres.
\nA Caldes en s\u00f3n nansers,
\ni a Arenys se\u2019n porten la palma.
\nA Canet s\u00f3n figueters,
\na Sant Pol s\u00f3n gent de manta,
\na Calella s\u00f3n cadells,
\ni a Pineda males cares.
\nA Malgrat s\u00f3n carboners,
\nvenen carb\u00f3 a la platja.\u201d<\/p>\n
Jo faria algunes consideracions respecte al tema dels renoms reflectits al poema, perqu\u00e8 des del s.XVIII en qu\u00e8 es va escriure, els renoms van anar variant o s\u2019en van introduir d\u2019altres de m\u00e9s populars. Tamb\u00e9 cal assenyalar que en l\u2019acualitat els renoms han perdut el regust pejoratiu o vexatiu, i s\u2019han convertit fins i tot en signe d\u2019identitat en molts casos.<\/p>\n
Els masnovins s\u2019en fotien dels d\u2019Alella dient \u201cA Alella, pa amb olo\u201d. Deien que els d\u2019Alella no sabien parlar, fins al punt de dir \u201colo\u201d enlloc de \u201doli\u201d. \u00c9s clar que els alellencs els responien \u201cI al Masnou se\u2019l mengen solo\u201d.<\/p>\n
Pel que fa a la gent del Masnou, crec que eren m\u00e9s coneguts com a \u201cgeperuts\u201d que com a palangrers.<\/p>\n
La gent de Matar\u00f3 al s.XVIII, certament es coneixia com a \u201ccaps de bou\u201d, per\u00f2 amb el temps va ser substitu\u00eft per la gent de la comarca, de manera pietosa, per \u201ccapgrossos\u201d. Avui dia molt pocs saben el perqu\u00e8 del renom mataron\u00ed, relacionat amb uns frisos d\u2019una de les portes de la muralla enderrocada al s.XIX. En canvi, \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent sentir explicar la hist\u00f2ria de la construcci\u00f3 d\u2019uns capgrossos dins de l\u2019ajuntament.<\/p>\n
De Caldetes la gent de la comarca s\u2019en fotien dient: \u201cCaldetes, perletes\u201d, perqu\u00e8 les mosses del poble pretenien ser tant distingides i fines (pijes que en dir\u00edem ara) com les estiuejants vingudes de ciutat.<\/p>\n
Els d\u2019Arenys de Munt anomenaven els ve\u00efns mariners \u201cSardinetes\u201d. I els de Mar responien: \u201cPatacots\u201d (que vol dir malgirbats, apeda\u00e7ats).<\/p>\n
\u201cA Canet gitanos\u201d els deien els ve\u00efns. I tenien ra\u00f3, doncs des d\u2019antic hi havia una significada col\u00f2nia cal\u00f3.<\/p>\n
La manta de St. Pol fa refer\u00e8ncia a la hist\u00f2ria (sembla que certa) de tapar el rellotge del campanar amb una manta, durant un setge franc\u00e8s, per evitar que es malmet\u00e9s. La frase dels maresmencs per fer-ne befa era: \u201cSant Pol, quina hora \u00e9s?\u201d<\/p>\n
El malnom dels calellencs m\u00e9s popular t\u00e9 la mateixa explicaci\u00f3 que l\u2019aparegut al poema. Es deia: \u201cCalella, la lloba!\u201d per riure\u2019s de l\u2019episodi en qu\u00e8, tot esverats, van matar un pobre gos pensant-se que era un llop.<\/p>\n
Una altra mostra de rivalitat entre pobles ve\u00efns era que es deia que \u201ca Calella tots s\u00f3n nyerros, i a Pineda s\u00f3n cadells\u201d. Com sabreu, nyerros i cadells eren dos b\u00e0ndols irreconciliables entre la noblesa catalana de finals del s.XVI. Als de Pineda tamb\u00e9 s\u2019els coneixia com a \u201cPinetells\u201d<\/p>\n
Deia, en un par\u00e1graf anterior, que els renoms de la gent de cada poble han perdut l\u2019aspecte vexatori, i que en molts casos han esdevingut un signe d\u2019identitat de la vila en q\u00fcesti\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s justament el qu\u00e8 ha passat a Vilassar: ja no ens molesta gens que ens coneguin com a \u201cpenja-ases\u201d.<\/p>\n
I aqu\u00ed v\u00e9 la pol\u00e8mica: la gent de tots dos Vilassar reclama el renom de penja-ases, que es prefereix al fet de no tenir renom propi. Certament, trobem a la resta dels pa\u00efsos catalans molts altres pobles amb qui compartim llegenda, com Andratx, Solsona, T\u00e0rrega, Castelldans, Pi\u00e0, etc. Per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a compartir-la amb els del poble ve\u00ef\u2026<\/p>\n
En primer lloc cal veure que la Can\u00e7o del pilot nom\u00e9s esmenta poblacions costaneres i per tant, es refereix a Vilassar de Mar. Per\u00f2 a m\u00e9s, cal tenir en compte que al s.XVIII, en qu\u00e8 s\u2019origina el renom, el campanar de l\u2019esgl\u00e9sia de Vilassar de Dalt no tenia acc\u00e9s des de carrer!<\/p>\n
Per tant, a partir d\u2019ara tingueu clar que us podeu referir a la gent de Vilassar de Mar com a penja-ases, per\u00f2 als de Vilassar de Dalt cal que els anomeneu simplement \u201cvilassarencs\u201d.<\/p>\n
I els pobles \u201cde dalt\u201d? Doncs, els de Tiana s\u00f3n \u201csaltamarges\u201d; \u201ca Tei\u00e0, el sac i el ganxo\u201d; els de Cabrils s\u00f3n \u201cpeluts\u201d; els de Premi\u00e0 de Dalt, \u201cpinassa\u201d; \u201cLlavaneres, sac i arpelles\u201d; i els de St. Vicen\u00e7 de Montalt, \u201cxurravins\u201d.<\/p>\n
Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El poema \u201cTota la vora de mar fins a la ratlla de Fran\u00e7a\u201d conegut tamb\u00e9 com a la \u201cCan\u00e7\u00f3 del pilot\u201d \u00e9s una can\u00e7\u00f3 marinera popular creada pel patr\u00f3 d\u2019una nau de cabotatge que feia el trajecte de Vilanova fins … Continue reading