Una naci\u00f3 no \u00e9s altra cosa que una comunitat d\u2019individus que comparteixen una cosmogonia, uns interessos, uns vincles, una hist\u00f2ria, sovint un territori i una cultura, i sempre, una voluntat de ser i de projectar-se que l\u2019hi confereix una identitat pr\u00f2pia i diferenciada de la d\u2019altres comunitats nacionals.<\/p>\n
L\u2019eina m\u00e9s eficient que han trobat les diferents nacions per a administrar-se i per defensar els seus interessos \u00e9s l\u2019Estat.<\/p>\n
El nacionalisme no \u00e9s ni bo ni dolent en s\u00ed mateix: el nacionalisme \u00e9s la defensa dels interessos de la naci\u00f3<\/strong>. Per tant, i si se\u2019m permet el maniqueisme, dir\u00e9 que el qu\u00e8 determina la qualitat moral de qualsevol nacionalisme \u00e9s el grau de legitimitat dels seus interessos i de les accions realitzades en defensa dels mateixos.<\/p>\n Perqu\u00e8 els interessos d\u2019una naci\u00f3 poden ser leg\u00edtims o no. Per exemple, pensem en quan un Estat decideix ocupar militarment i annexionar-se un territori que no li pertany.<\/p>\n La il\u00b7legitimitat d\u2019una annexi\u00f3 for\u00e7ada \u00e9s indiscutible, des que Wilson va expressar la seva doctrina. Per\u00f2 la geopol\u00edtica \u00e9s una disciplina pragm\u00e0tica, no fa consideracions morals, i tendeix a acceptar les situacions que es mantenen de facto<\/em> durant prou temps.<\/p>\n Com que la hist\u00f2ria l\u2019escriuen els guanyadors, i els Estats tenen molts recursos no nom\u00e9s per a legitimar-se sin\u00f3 fins i tot per a reescriure la hist\u00f2ria quan els conv\u00e9, arribem a situacions en les que els individus d\u2019una naci\u00f3 ocupant (A) arriben a conv\u00e8ncer-se que la naci\u00f3 que van ocupar un dia (B) forma ja part intr\u00ednseca de la seva, i per tant, qualsevol intent de la comunitat de (B) per recuperar les seves estructures d\u2019Estat ser\u00e0 considerat una agressi\u00f3 a la integritat de (A).<\/p>\n \u00c9s clar, s\u2019haur\u00e0 ent\u00e8s que en aquest cas Catalunya \u00e9s B i Espanya \u00e9s A.<\/p>\n Com que Catalunya no disposa d\u2019un Estat que li permeti projectar el seu discurs de manera directa cap a la resta de les nacions, sin\u00f3 que justament \u00e9s Espanya la que se n\u2019ocupa, el qu\u00e8 fa Espanya \u00e9s silenciar el discurs nacional catal\u00e0, amagar-lo als ulls de la comunitat internacional, per tal que la q\u00fcesti\u00f3 passi desapercebuda i en tot cas sigui considerada un afer \u201cintern\u201d. \u00c9s aix\u00ed com la comunitat internacional (una gran fraternitat d\u2019Estats, no ens n\u2019oblidessim) obvia l\u2019exist\u00e8ncia de Catalunya i legitima l\u2019ocupaci\u00f3 espanyola.<\/p>\n Potser \u00e9s una consideraci\u00f3 moral, per\u00f2 estem al davant de dos nacionalismes, el catal\u00e0 i l\u2019espanyol, que clarament es diferencien en la seva legitimitat: un \u00e9s l\u2019agressor ocupant i l\u2019altre \u00e9s el defensiu. Un nega la possibilitat democr\u00e0tica que s\u2019autodetermini la poblaci\u00f3 catalana, i l\u2019altre nom\u00e9s vol resoldre el conflicte per la via pac\u00edfica i democr\u00e0tica, amb l\u2019\u00e0nim de sobreviure.<\/p>\n Malgrat aix\u00f2, ens trobem que molts europeus titllen els catalans nacionalistes de radicals, i donen suport a la posici\u00f3 espanyola. Perqu\u00e8?<\/p>\n La resposta t\u00e9 molt a veure amb l\u2019extrapolaci\u00f3 que fan, especialment els germ\u00e0nics, del significat de la paraula \u201cnacionalista\u201d, que per a ells v\u00e9 carregada d\u2019un estigma diab\u00f2lic. Perqu\u00e8 la seva convicci\u00f3 \u00e9s que fou el nacionalisme el que va provocar dues guerres mundials i va originar monstruositats com la Sho\u00e1. Per\u00f2 semblen no adonar-se que el nacionalisme que va provocar aquestes desgr\u00e0cies va ser un nacionalisme expansiu, violent, genocida.<\/p>\n Com que a Catalunya, a\u00efllada per Espanya (per b\u00e9 i per mal) de la hist\u00f2ria europea durant segles, el significat de la paraula \u201cnacionalisme\u201d s\u2019ha identificat sempre amb la defensa de la pr\u00f2pia identitat i amb la lluita per la recuperaci\u00f3 de les llibertats nacionals, no li hem donat aquest car\u00e0cter, aquest significat tan negatiu a la paraula \u201cnacionalista\u201d.\u00a0 Al contrari.<\/p>\n I \u00e9s aix\u00ed com una q\u00fcesti\u00f3 de pura sem\u00e0ntica pot provocar que una causa noble i leg\u00edtima, democr\u00e0tica i pac\u00edfica, pel fet d\u2019identificar-se com a nacionalista es pot percebre per una gran part d\u2019europeus com a radical i se la deslegitima d\u2019entrada sense fer cap consideraci\u00f3 intel\u00b7lectual ni cap an\u00e0lisi pol\u00edtica seriosa.<\/p>\n Tweet<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una naci\u00f3 no \u00e9s altra cosa que una comunitat d\u2019individus que comparteixen una cosmogonia, uns interessos, uns vincles, una hist\u00f2ria, sovint un territori i una cultura, i sempre, una voluntat de ser i de projectar-se que l\u2019hi confereix una identitat … Continue reading